martes, 30 de diciembre de 2008

lunes, 29 de diciembre de 2008


Disseny "Cosas que te diría por teléfono"per a n'Ariadna, 2007.

Postal d'any nou 2006.

jueves, 25 de diciembre de 2008

Secret


El seu secret més ben guardat…


No em guariré el passat, les impaciències.
En secret no viuen les meves ànsies
com l'aigua i la mar no les separen
les gaderites palanques metàl·liques
ni les enormes mans de la frenesia.

Podem veure'ns en un sota la soledat
muda del teu arbre i jo beure'n
quan sigui a la punta de les llàgrimes
de les teves cames i tu prop dels meus
camins, els camins als interios corintis.

No puc canviar res tinc els dies encarnats
com m'agrada veure'm, de vegades,
al teu cos. Quan nits comencen malson
i acaben en el somni dels teus camins
jaspiats, els camins als interiors corintis.


Oriol Luis a Ariadna.

Aquest blog ha canviat la seva imatge… vet ací l'antiga imatge.

martes, 25 de noviembre de 2008


Les textures de la ciutat expectant, Donostia, novembre de 2008.


En lugares perdidos
contra toda esperanza
te buscaba.

En ciudades sin nombre
por rincones de ayer
te busqué.

En horas miserables
entre la sombra amarga
te buscaba.

Y cuando el desaliento
me podía volver
te encontré.


Por rincones de ayer, José Agustín Goytisolo.

lunes, 24 de noviembre de 2008

Perseguint Ariadna i la ciutat expectant, Donostia 2008.


Esas nubes amadas se hacen al fin estatuas.
Si acaricio, doy forma
y, en el azul, desnuda como una diosa antigua,
estás tú, solo bella.

Mas si viene la noche,
si una brisa te envuelve dulcemente asfixiante,
vuelves al mar confuso donde tornaste origen,
ola fresca y sonora que rompe alegremente,
toda rubia, y luego
ancha y derrarnada
como una madre llega ya al fin de las palabras,
sonríe piadosa.

Mujer, Gabriel Celaya (n. Hernani, 1911 - f. Madrid, 1991)

miércoles, 12 de noviembre de 2008


Foto de Oriol Luis Serrano en Sant Pol de Mar.

Te escribo Ariadna
para decirte que aún
vives entre mis piernas
flacas y que la noche que
floreciste encima de mi
ombligo en negativo sabía
qué pasaría si dejaba
hablar a mis dedos y callaba
mi mente. Así fue y así es,
ya que tu serás recordada
para siempre por tus ojos
de esferas de madera
de ciprés de cordillera y
el secreto de tu cedro tallado
en mis manos carpinteras
y esos ojos y los secretos
los inmortalizo en estas
palabras que me desnudan
como el día aquél antes
de coger un avión y despedirme...


o.

sábado, 8 de noviembre de 2008

Si hi ha un tacte fet expressió
neix de la punta dels teus dits fins als teus secrets
i passa per les paraules que emanen de la punta
del teu pit fins als meus llavis.

o.

viernes, 7 de noviembre de 2008


Ariadna en un backwater a Allapuzha (Kerala, Índia), d'Oriol L. Serrano, 2007

M'estiro sobre la calor d'un cabell,
m'has brodat el darrer tremol quan

t'allunyes de mi i tornes i em deixes
i t'estires i m'arronso i em perdo
pels carrers de prop de casa teva.


D'Oriol Luis Serrano, dissabte 1 de novembre de 2008.

jueves, 6 de noviembre de 2008


Djema el-Fna, جامع الفناء, Marrakeshمراكش, il·lustració de Jordi Costa.

jueves, 24 de julio de 2008


Sant Pol de Mar, d'Oriol.

Desconeixes les meves paraules,
les amago entre els cabells
que s'escampen sobre les meves
mirades, que aboco del meu cabàs
de palma d'interior arrissada.

Els límits del meu llenguatge
es troben en el perfil nu
de les meves ignoràncies difuntes.
Recobertes de flors oculten
el seu ventre previ a naixement.

viernes, 4 de julio de 2008


Fotografia d'Oriol Luis amb càmera compacta d'Ariadna. Platja rocallosa, juny 2008.


Et rego vessant-me
a les arrugues dels carrers
i el ferro blanc m'oxida
vermell i m'avergonyeixo
d'haver dit mots estèrils
de contingut.

M'enterro si em regues
vessant-te als meus pòmuls
i la fusta es dilata amb
la calor i no et penedeixes
d'haver romàs escoltant-me
removent les pedres grises.

Il·lustració d'Oriol Luis amb llapis HB.

Si t'expliqués
les condemnes que m'han sentenciat
per haver-me quedat somiant nedant-te
com riu sec mira el Sol i amuntega
vergonyes tapades de secrets orfes.

Si sabéssis
les llums que han deixat a la riba
del decurs de les estacions, pensant
en el retorn dels dies oblidats entre
arrugues pecaminoses els frisos del saber.

Els meus secrets
ja coneixes perque has vist el meu barri
però hi passares de llarg com les sabates
cares, les rodes d'autos llargs i ulls clars,
davant la meva pell a l'ombra d'un arbre.

D'Oriol Luis, 3 de juliol de 2008.

martes, 1 de julio de 2008


Il·lustració de La casa de l'arbre, Cervera, La Segarra.