El seu secret més ben guardat…
No em guariré el passat, les impaciències.
En secret no viuen les meves ànsies
com l'aigua i la mar no les separen
les gaderites palanques metàl·liques
ni les enormes mans de la frenesia.
Podem veure'ns en un sota la soledat
muda del teu arbre i jo beure'n
quan sigui a la punta de les llàgrimes
de les teves cames i tu prop dels meus
camins, els camins als interios corintis.
No puc canviar res tinc els dies encarnats
com m'agrada veure'm, de vegades,
al teu cos. Quan nits comencen malson
i acaben en el somni dels teus camins
jaspiats, els camins als interiors corintis.
Oriol Luis a Ariadna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario