Sant Pol de Mar, d'Oriol.

Desconeixes les meves paraules,

les amago entre els cabells

que s'escampen sobre les meves

mirades, que aboco del meu cabàs

de palma d'interior arrissada.

Els límits del meu llenguatge

es troben en el perfil nu

de les meves ignoràncies difuntes.

Recobertes de flors oculten

el seu ventre previ a naixement.

Fotografia d'Oriol Luis amb càmera compacta d'Ariadna. Platja rocallosa, juny 2008.

Et rego vessant-me
a les arrugues dels carrers
i el ferro blanc m'oxida
vermell i m'avergonyeixo
d'haver dit mots estèrils
de contingut.

M'enterro si em regues
vessant-te als meus pòmuls
i la fusta es dilata amb
la calor i no et penedeixes
d'haver romàs escoltant-me
removent les pedres grises.

Il·lustració d'Oriol Luis amb llapis HB.

Si t'expliqués
les condemnes que m'han sentenciat
per haver-me quedat somiant nedant-te
com riu sec mira el Sol i amuntega
vergonyes tapades de secrets orfes.

Si sabéssis
les llums que han deixat a la riba
del decurs de les estacions, pensant
en el retorn dels dies oblidats entre
arrugues pecaminoses els frisos del saber.

Els meus secrets
ja coneixes perque has vist el meu barri
però hi passares de llarg com les sabates
cares, les rodes d'autos llargs i ulls clars,
davant la meva pell a l'ombra d'un arbre.

D'Oriol Luis, 3 de juliol de 2008.

Il·lustració de La casa de l'arbre, Cervera, La Segarra.