S'alça la veu al vent.

Il·lustració d'Oriol Luis amb llapis HB.

Si t'expliqués
les condemnes que m'han sentenciat
per haver-me quedat somiant nedant-te
com riu sec mira el Sol i amuntega
vergonyes tapades de secrets orfes.

Si sabéssis
les llums que han deixat a la riba
del decurs de les estacions, pensant
en el retorn dels dies oblidats entre
arrugues pecaminoses els frisos del saber.

Els meus secrets
ja coneixes perque has vist el meu barri
però hi passares de llarg com les sabates
cares, les rodes d'autos llargs i ulls clars,
davant la meva pell a l'ombra d'un arbre.

D'Oriol Luis, 3 de juliol de 2008.