In memoriam.

Iniciem el viatge.

Oriol Luis, matí de dimarts 25 d'agost.

Iniciem el viatge abans
no emprenguem un nou vol.
Tires la pedra al mar
que traça una línia
agafada al teus dits
abans de deixar-se anar
pels carrerons d'aigües
llunyanes...

Et deixo amb la teva vida.

T’agafaré del braç i els dubtes i seguirem
el recorregut corb dels teus cabells llargs
que es deixen oscil·lar com pàgines de llibres
de lloms de pell de camell amb tint vermell.
Caurem, com un floc dels teus cabells
sobre el pit tímid que, com en un somni,
s’esguardarà rere el rosa dels teus pòmuls
estivals i les meus secrets perennes,
aquells que només tu i jo coneixem.

Et deixo amb la teva vida, revisió 18 d'agost de 2009.

Avions a la platja.

Davant meu, davant dels meus ulls,

les meves ideologies.

estenc les fotografies

per sobre els llençols rebregats

on has deixat el silenci

del dormi impertorbable.

L'inqüestionable son;

ritme de l'aire vigilant

les finestres tancades als

teus peus freds, tot i ser estiu;

es trunca mandrós perque el meu

penis és dins teu, demana

allotjar-s'hi com llibre pret

entre els llibres d'aventures.

Instants abans érem presos

de la follia selvàtica

tallant els nostres desitjos

cecs a fortes batzegades,

deliri a l'agafar-nos

amb força sentint les noves

cavitats teves d'aquesta

nit frigorífica d'estiu.

Dret, mirant la flor oberta

que mira la finestra,

que aguaita la ciutat fràgil

i jo m'hi llenço assedegat.

Darrere la teva calor

satèl·lit atret per l'olor

de ta gravetat i tu tant

callada il·luminant-me.

Dempeus, tement per la meva

insegura estabilitat

d'ara, pel pes ferm d'un pèndol

que descarat t'assenyala.

Barcelona, madruga.