Ja és aquí…

Les temors m'envaeixen.

Ariadna a casa, 20 de juny de 2009.

Les temors m'envaeixen,
silencis flueixen per les arrugues
blanques del coixí nostre, de vegades.

Quantes vegades espero els teus secrets
amagat rere teles, depredador
mut el deliri de l'home que cerca
l'estima cega, les paraules mudes
que cauen del teu mentó a les meves

mans aspres com aspres són algunes
paraules que arriben al meu dedins com
callades prunes verdes.

Prunes verdes maduren
en mi, endins, com paraules amargues
que cauen líquides en algunes mans.

Quantes vegades espero les teves
onades del teu salat mar d'Aral quan
el meu cos jeu paral·lel a l'horitzó
traça un raig que travessa l'habitació
i crema els mapes que duen als teus cims.

Mans aspres com aspres són les meves
que ara t'han buscat per fustes llises i
t'han trobat en tebis mars.

Oriol Luis Serrano