Estimada
Et recordo com eres fa tres setmanes.
Eres el cinturó marró i els ulls afilats.
En aquests ulls em veia cremar les mans
com crepuscle caient sobre la teva aigua.
T'aferraves als meus braços com una heura,
les fulles em recollien la veu amb lentitud,
mentre t'adormies entre les meves lletres.
Sentia viatjar amb tu, a la teva banda del món.
Et recordo com aquells ulls en plena tardor:
Fulles escampades i fils encreuats per terra.
Per sobre et queien els meus alegres petons
com brases emanades dels meus anhels,
des del cel amb un navili, des d’un cel que s’obre
que vaixell que entra a la teva llum rere la boira.
El teu record és llum al paper de sobre la taula.
Sento viatjar els teus ulls i és llunyana la tardor.
Oluiso, dij. 31 maig de 2007. (Var. Sobre 6 de “20 poemas…”.)
No hay comentarios:
Publicar un comentario